Boscos Endins
La setmana passada vàrem assistir a una representació de la nova obra de Dagoll Dagom: Boscos Endins. Es tracta d’un musical adaptació de l’obra de Stephen Sondheim i James Lapine.

És un musical amb una escenografia molt treballada i amb molta força plàstica. Aquesta obra s’assembla en molts aspectes a Mar i Cel (un dels “Greatest Hits” de Dagoll Dagom) sobre tot en l’escenografia. El més impactant veure com l’escenari va canviant al llarg de l’obra i actúa com si fos un actor més. A l’escenari hi ha una plataforma giratòria (igual que el Vaixell) que representa els boscos i que interacciona amb la resta del decorat a mida que avança el relat. Tot això combinat amb una lletra àcida i sarcàstica que vol explicar les dificultats i desenganys que comporta el fer-se adult.
La primera hora i mitja el musical és molt animat, divertit i mogut. Al llarg de la primera part ens expliquen els contes de tota la vida des d’un punt de vista una mica més “picar”. Contes que acaben amb el “i foren feliços i menjaren anissos“. Després de la pausa arriba la dosi de moralina tota amenitzada amb lletres molt treballades, acudits per adults i balls corals molt vistosos.
Personalment el personatge de la Caputxeta Vermella és el més agraït i que més evoluciona al llarg de l’obra. La Gisela fa una interpretació molt professional i crec que rep crítiques a vegades injustificades, encara que li convindria treballar una mica més la seva interpretació.
Si us va agradar Mar i Cel aquesta us encantarà. Jo us la recomano, sortireu cantant
“na na Boscos Endins, Boscos Endins”


