Ja fa gairebé un més que va concloure el 3GSM, però encara em quedaven coses en el tinter.

Tal i com ja vaig comentar en el seu dia, en aquest tipus d’esdeveniments hi ha barreja cultural impressionant. Passar directament d’un estand asiàtic a un altre d’un país nòrdic és tota una experiència religiosa, mentre el personal del primer era gent molt amable i que es prestaven al 200% per servir-te, en el segon gairebé et fotien fora a cosses.

Dins del congrés vaig poder diferenciar tres corrents:

Negocis
Dins del recinte firal s’hi van instal·lar autèntics centres de negocis, oficines, sales de presentació privades, centres de reunió, servei de cafeteria,… en fi tota l’ambientació necessària per tancar grans pactes.

Premsa
Durant el congrés es varen presentar multitud de novetats per a que la premsa se’n fes ressò, i també gran part dels estands tenien aquest objectiu mostrant tota la gama de productes destinats al públic en general.

Caça d’inversors.
Petites empreses mostraven les seves idees en recerca de capital per tirar endavant o per treure rendiment a la inversió realitzada. Dins d’aquesta corrent m’atreveixo també a incloure-hi les conferències, ja que en aquestes no s’hi deia res de nou, si algun executiu pretenia descobrir noves mines d’or feia tard.

Esdeveniments d’aquesta embargadura no poden passar desapercebut, i tothom que es passegés per Barcelona durant aquells dies notava que alguna cosa passava, tot tipus de mitjans de transport (tramvia, metro, autobús, taxi) decorats amb publicitat d’empreses del sector, edificis amb lones publicitàries, hotels dedicats exclusivament a una companyia, berlines de luxe pels alts directius,llargues i lamentables cues per agafar un taxi, gent amb trajos i una horrorosa cinta fúcsia anant amunt i avall…sens cap mena de dubte, tot un espectacle!
Segueix llegint…

A excepció dels mercats emergents, el sector de la telefonia mòbil esta saturat, segons l’experiència per tindre èxit en aquests mercats s’ha d’apostar per la personalització dels terminals, ja va succeir així amb les famoses carcasses.

La majoria de terminals estan fets amb un mateix patró, disposant de característiques tècniques molt similars (càmera, bluetooth, mp3,….). Així doncs, els trets diferencials passen pel software, deixant el hardware en segon terme.

L’usuari sempre ha valorat la facilitat d’ús, essent aquest un dels principals factors d’èxit de Nokia, però per triomfar no és suficient, l’usuari demana un major grau de personalització i exclusivitat.

La gran capacitat de processament actual permet executar autèntics sistemes operatius i tot tipus d’aplicacions. Els sistemes operatius més destacats per a telèfons són: Linux, Symbian i Windows Mobile.

Les empreses de programari no és mullen, i treuen versions per als tres sistemes, però cada cop són mes habituals els terminals amb Linux, ja que són moltes les empreses que han ajuntat esforços i fan aquesta aposta. N’és una prova la recent creació (any 2006) de la Mobile Linux Foundation formada per Motorola, NEC, NTT DoCoMo, Panasonic, Samsung i Vodafone.

Aquesta organització pretén accelerar-ne l’expansió als mòbils, creant les eines necessàries que permetin unificar-ho, i que no sigui necessari re-escriure el codi per a cada terminal, amb aquest mateix objectiu també treballa Trolltech (fabricant del GreenPhone) creant API’s pel desenvolupament.

Els punts clau de Linux per Motorola són pocs i contundents: codi obert, flexible i baix cost. I és aquí on els sistemes operatius tancats tenen la batalla perduda, són poc personalitzables, i com a agreujant, una evolució massa lenta per les exigències del mercat.

De tots els sistemes esmentats, el Linux és l’únic sistema “IP-native” , i cal recordar que comunicacions per IP cada cop tenen més pes en aquest dispositius, no només pels continguts multimèdia, sinó també amb la tant de moda convergència digital.

El mercat asiàtic és molt més dinàmic i avançat que el nostre, i és precisament a Japó i Xina on Linux als mòbils és un fet, ja que els fabricats hi han apostat fort.

Així doncs, tot sembla estar de cares a Linux per guanyar la batalla, de fet segons Motorola el 2010 el Linux ja haurà arrabassat Symbian, però la realitat palpable al Congrés 3GSM va ser un fotimer de “smartphones” o telèfons de gama alta amb l’horrorós Windows Mobile.

Evidentment ni Symbian ni Microsoft restaran de braços plegats, i els arguments de Microsoft poden ser convincents per a molts, la seva aposta és que l’usuari faci servir el mòbil com si fos el PC, essent el Windows un entorn que per desgràcia li resulta familiar a la majoria d’usuaris. Windows Mobile està pensat per a ésser una Oficina mòbil amb l’Office i porqueria diversa a la que estem acostumats. Per altre banda, també aposten per integrar Windows Live (hotmail,messenger,blogs,…).

Amb tota la informació recopilada durant aquest dies, m’aventuro a predir a que Symbian mantindrà una bona quota de mercat, Linux serà adoptat per gran part de dispositius d’ús general, i el Windows Mobile tindrà el seu tros del pastís amb telèfons tipus PDA.

En fi, el temps dirà, personalment em quedo amb la següent frase esperançadora llegida en un article de Motorola (que preveu en un futur vendre un 70% de mòbils amb Linux):

“are numerous industry trends that makes mobile linux not only attractive option, but an essential one”

Durant la celebració del congrés vaig tindre l’oportunitat de poder-m’hi passejar amunt i avall durant bastantes hores, aturar-me en alguns estands i conversar amb l’expositor durant uns minuts inundant-lo de preguntes, com aquell nen curiós que ho vol saber tot, fent sovint preguntes ingènues, que en ocasions deurien sonar a insult, però gràcies això avui soc una mica menys ignorant.

En aquell moment això em va donar l’oportunitat d’intercanviar business card amb algunes empreses, i ara em serveix per compartir amb vosaltres alguna d’aquesta informació que m’ha resultat interessant o curiosa.

Varioptic
Empresa francesa que es dedica a la construcció de lents líquides, cosa totalment nova per mi, i que fa relativament poc que es produeixen industrialment, destaca com a principal client la coreana Samsung.

Aquestes tipus de lents són ideals per a dispositius mòbils (telèfons,pda’s,portatils,…), ja que destaquen per les seves reduïdes dimensions, una ràpida resposta i l’absència de parts mòbils.

Des del punt de vista tècnic, l’autofocus és molt ràpid i permet tenir un zoom òptic de fins a 2.5 augments, i a més a més, permet capturar imatges de fins a 5 megapíxels amb uns valors de distorsió acceptables.

Dins la lent tenim dos fluids diferents, un oli i el que ells anomenen solució aquosa, per realitzar l’enfocament hi apliquem un determinant voltatge que farà que l’oli prengui una determinada curvatura. Pel que he pogut llegir és important que ambdós líquids tinguin una densitat similar, ja que en cas contrari les captures no serien satisfactòries, i és aquí on radica la complexitat de tot plegat, ja que els líquids alteren les seves propietats (viscositat,…) segons la temperatura, tot i així, el fabricant assegura un bon funcionament en un rang força ampli.

Si esteu interessats al respecte us recomano visitar la web de varioptic on podreu trobar-hi diversos articles tècnics. També podeu intentar trobar l’article que em va donar l’expositor “No Moving Parts, Liquid Lens Capability Realization Soon for Mass Production” de la revista “Nikkei Electronics” (Octubre 2005).

Elektex
Aquesta empresa ha desenvolupat un teixit que un controlador és capaç de determinar la posició dels nostres dits sobre aquest.

Entusiasmat per tal troballa, vaig preguntar si aquest podria servir per realitzar per exemple un trackpad, i vam procedir a jugar junt amb els expositors amb un tros d’aquest teixit, movent el dit fent cercles i pulsacions i alhora observant en una pantalla on es veia gràficament l’evolució de la posició x, y i z. Aparentment el sistema interpretava la posició de forma ràpida i precisa.

Els productes comercials d’aquest fabricant, són teclats de tela amb fils o sense (ideal per dur sempre a sobre i connectar-los a un smartphone o pda) i jaquetes amb controls per diversos dispositius com per exemple l’ipod.

VisionObjects

Una altre empresa francesa, aquesta desenvolupa el programari “MyScript” destinat al reconeixement de l’escriptura en temps real. Esta optimitzat per mòbils i pda’s intentant consumir els mínims recursos, tampoc es casen amb ningú i aposten per un software multi-plataforma compatible amb windows, symbian i linux.

Vaig sol·licitar realitzar una demostració del programa, que es podria resumir en un “segueixin treballant”, els resultats eren molt millorables.
Al meu parer té una excessiva dependència del llistat de paraules de l’idioma prèviament seleccionat, per exemple si escrius “españa” interpreta “espuria” ja que la primera paraula no la té al llistat, en canvi si escrius “España” si que l’interpreta correctament, el programari li manca una mica de intel·ligència artificial, hauria de valorar l’existència de possibles faltes d’ortografia, qui més qui menys a tothom se li escapa alguna.
També te diverses dificultats per interpretar el caràcter “ñ” per si sol, tan jo com els dos expositors ho vam provar-ho i el programari interpretava de tot menys aquest caràcter.
En aquell moment no s’em va acudir, però no se com reacciona el programa davant d’un escrit multilingüe, ja que hem de seleccionar prèviament en quin idioma desitgem escriure.

Llegint la documentació he vist que tenen un altre producte interessant, es tracta d’un bolígraf amb tinta que permet reconèixer el que estem escriguen, aquest sistema és utilitzat per les ambulàncies de Siena, i un joguet per nens, però segons he pogut entendre és necessari utilitzar un determinat paper que conté milers de punts petits que resulten imprescindibles per la interpretació.

Miniaturització dels components
La meva admiració per la miniaturització és inevitable, i vet aquí dos exemples més, en la primera fotografia podem observar diversos mòduls de WLAN de rfmd, i en la segona aquest magnífic xip que implementa les funcions de GPS+Galileo

Les Novetats
Vaig poder porquejar la majoria de les novetats presentades durant el congrés, em va agradar força la rodeta del nou Lg Shine , i no gaire res a dir pel que fa a la resta de terminals. Si voleu saber quines eren les novetats us aconsello passar-vos per xataka i xatakamovil on varen realitzar una extensa cobertura.

I el més curiós de tots els estands dels principals fabricants de terminals és aquest taxi de motorola.

Al teu ritme
A partir de les constants vitals de l’esportista una companyia (no recordo quina) ha desenvolupat un sistema que escull la música a partir d’aquestes variables, curiós si més no.

PS3
Esta molt apunt d’arribar a les nostres terres, però aquesta és la primera que he vist en viu, i ha estat al 3GSM comandada amb el “mando” sony que utilitza tecnologia bluetooth.

GreenPhone de Trolltech
I per acabar, al igual que el primer post dedicat als estands, una picada d’ullet a tots els fans de linux, amb aquest dispositiu que provant-lo a nivell d’usuari no presenta cap peculiaritat, però si que es una bona plataforma pel desenvolupament de programari linux per a telèfons. Probablement més endavant us en torni a parlar.

Tinc en ment realitzar un parell o tres més d’articles referents al 3GSM, així que estigueu atents.

Ahir no vaig tenir temps d’acabar el sumari del dia, així, que ara us l’adjunto, i bé, encara em queden per explicar-vos forces coses, tot arribarà, paciència.

Dijous 15

Avui ha estat el darrer dia del congres, l’ambient que es respirava als pavellons era molt relaxat,clar símptoma de que tothom ja havia realitzat totes les gestions i tenia ganes de plegar. Fins i tot, alguns expositors mataven el temps jugant a pilota enmig del passadís, m’ha fet gràcia, per un moment m’hi he vist reflexat en la seva situació hagués realitzat el mateix.

En aquesta ocasió no us parlaré dels expositors, sinó de les conferències a les quals he assistit:

“CEO Strategies for Growth Session: Can the Mobile Web Experience be Anything but Second Best? ”

Formada per dues taules rodones d’alts càrrecs d’empreses de reconegut prestigi, com a totes les conferències que he assistit no he descobert res nou, però sempre és interessant sentir parlar ments brillants.

“Mobile Search: Rediscovering the Online Experience?”

Aquesta taula era sobre motors de recerca als mòbils, i estava formada per quatre membres de Google, RoundPoint, m-spatial i JumpTap.

Dos de les companyies ofereixen el seu propi servei, i les dos altres eren companyies de marca blanca, és a dir, proveïdors de continguts per a les operadores.

Totes les companyies coincideixen en que els usuaris quan usem el mòbil volem resultats ràpidament, no ens agrada esperar, a més volem bons resultats, els usuaris estan pagant un dineral per ells.

L’usuari amb el mòbil es comporta de manera similar que amb un ordinador, busquem tot tipus d’informació, això sí, ens interessa cert tipus informació local, com per exemple on esta determinat restaurant o hotel, i aquí és on agafaran força serveis com el de Google Maps.

Google en aquest segment segueix amb la seva filosofia, ells ofereixen uns bon serveis, i quan aquests assoleixen una quota de mercat llavors s’encarreguen de fer-los rentables. Una de les frases que em va quedar enregistrada va ser “users are users, and advertisers are our costumers”

En els països en vies de desenvolupament hi ha més gent amb telèfon mòbil que amb un ordinador personal, i aquest és un sector més a explotar, amb unes necessitats diferents, no tan enfocades a l’oci.

“Portal vs off-portal: knocking down the walled garden”

Taula formada per membres de Novarra, 3 Italita, Nellymoser, mBlox i Telecom Italia.

Aquesta part no m’ha semblat tan interessant com la primera, era una discussió sobre si l’internet al mòbil ha de ser un “walled garden”, és a dir, un lloc tancat i controlat per l’operadora o bé totalment obert. L’experiència d’algunes companyies ha demostrat que el que millor funciona és tenir el propi portal i aportar continguts, però alhora donar llibertat a l’usuari.

Aquesta temàtica també s’ha tocat durant la primera taula, i els walled garden fant molt mal a aquest sector, i és un agressió brutal a l’innovació, fent una “Internet” avorrida sense lloc a iniciatives com les de l’internet a l’ordinador, vegis youtube,….

També han reconegut l’estrepitós fracàs del Wap, i de la facturació per tràfic de dades, ja que aquest sistema provoca molt d’estrès a l’usuari, és molt millor una tarifa plana mensual o un pagament per connexió. Això si tenen molt clar la cultura del “Pay for all”

“Closing keynote session – Special Guest Mobile Entertainment Panel – The Fourth Screen”

Gran part de la fira estava dirigida a l’entreteniment pel mòbil, en aquesta conferència s’ha estat parlant del cinema per a aquests dispositius.

El gènere cinematogràfic s’està adaptant a aquest nou format, aquesta indústria s’està movent i el Sundance Festival n’és un exemple. Les pel·lícules són pensades per ésser vistes en pantalles petites, l’enquadrament de les imatges és diferent i destaquen sobretot els primers plans.

Un altre factor crític d’aquest format és la durada, l’usuari no esta disposat a passar-se molta estona mirant una pantalla petita, a més a més, cal tenir en compte que la durada de les bateries és limitada.

Els directors de cinema americans que hi assistien són la cosa més creguda, més curta i amb menys sentint de l’humor que he vist, en canvi els directors de Bollywood no tenen fums al cap i són molt més humils i ens van distreure amb una de les seves produccions, força distreta i amb girs inesperats a l’argument.

La conferència en sí ha estat molt avorrida, tot i ser un event obert a tots els visitants del congrés l’assistència ha estat un fracàs, i molts oients han marxat abans d’hora, fins i tot jo he estat apunt de fer-ho però tampoc no tenia res millor a fer, i així també he pogut veure com es clausurava oficialment el congrés.

Pd. Totes les fotografies estan sota la mateixa llicència que el blog, és a dir, Creative Commons.

Durant tot el dia d’avui m’he estat passejant pels expositors, i realment ha estat força excitant, són moltes les coses que tinc a explicar, i per tant, prefereixo deixar-ho més endavant i poder-ho explicar amb més calma i detall.

Així que simplement us en faig cinc cèntims de les conferències i seminaris als que he acudit avui.

SIP/IMS demonstration of Video Share inter-operability and internetworking
El món és petit, molt petit, l’home pel qual ha estat presentant aquest seminari m’ha acompanyat durant tot el trajecte en el tramvia i metro.

En fi, tal i com el seu títol indica, després de diverses explicacions sobre les grandeses del GSM-Association i una visió teòrica global del funcionament del IMS (Ip Multimedia Subsystem) s’ha realitzat una demostració de videoconferències entre diversos dispositius: mòbil, pda i ordinadors de múltiples fabricants.

Un seminari molt proper on l’assistent podia seguir de molt aprop la demostració, però no anava més enlla d’una simple videoconferència.

Applications in Telecom- Beyond quad core technology
Seminari a càrrec d’AMD que ha aprofitat per manifestar el seu paper en el segment de les telecomunicacions, cada cop de major importància degut a les necessitats que genera el caràcter multimèdia del mòbils de tercera generació.

Ha estat una xerrada força tècnica, però bastant a l’abast de tothom, ens han presentat les meravelles dels nous Opteron QuadCore amb nom clau “Barcelona”. Al disposar de 4 nuclis, per tal d’estalviar energia aquests automàticament es connecten o desconnecten segons les demanda de càlcul de cada moment.

Evidentment aquests processadors no van destinats a dispositius mòbils, sinó pel a que ells anomenen TCA (Advanced Telecommunications Computing Architecture), és a dir, potents servidors amb altes càrregues de treball sobretot amb encriptar/desincreptar, codificar/descodificar dades. En aquestes plataformes tot esta super optimitzat, tant és així, que s’utilitzen FPGA per obtenir el millor rendiment en cada situació.

Sens cap mena de dubte el ponent és un venedor nat, ha estat capaç de donar un toc amè a la presentació. La imatge estava molt cuidada, al coll de la camisa portava brodat el logotip, el punter làser era verd, i tal i com podeu veure la corbata verda també segueix la imatge corporativa, defugint així per exemple dels cutres polos que llueixen els empleats de Microsoft.
Un altre fet impactant en aquest entorn tan digitalitzat i modern, és que el ponent no utilitzava cap dispositiu sense fils per passar de diapositiva, sinó que cada cop s’acostava al portàtil per acariciar el teclat i realitzar la transició.

Emerging Markets - the mobile industry’s greatest growth opportunity.
Mastercard, ha presentat els productes que ofereix en aquests indrets, basicament una banca pel mòbil que ajudi a dinamitzar les economies rurals, permeten realitzar petits pagaments i diverses operacions.

Alts càrrecs directius de Telenor, India Times (prinicpal productor de continguts d’India) i Vivo (companyia brasilera resultat d’una join-venture entre Telecom Portugal i Telefonica) han explicat les seves experiències i peculiaritats dels seus respectius mercats.

El comú denominador d’aquests països és una elevada població i poca quota de mercat, i per tant, als ulls de les empreses tota una mina d’or, per poder-hi incidir en aquests mercats ho fan a través de terminals de baix cost, oferint serveis de ganxo com assistència sanitària remota o be els ja esmentats micro-pagaments.

En aquests mercats predominen les targetes de pre-pagament, i com sempre les traves són de caire burrocràtic, lleis que avancen a pas de tortuga al costat del mercat, o altres tipus d’impediments, com per exemple al Brasil el 44% de la factura són impostos.
Segueix llegint…