Alguns companys em consideren freak pel sol fet de tenir a l’habitació un pòster amb el nombre Pi a mida A0, però navegant he topat amb gent que va una mica més enllà:
Pd. He descobert que també hi ha un pòster amb el nombre e, el curs següent segur que cau! I ja només em quedarà el nombre auri per completar el meu trio d’asos matemàtic.
Doncs sí, al cap d’un piló de temps d’inactivitat al blog degut a la falta de motivació i temps estem aquí de nou.
Us anunciem que Frik Blog estarà present al 3GSM , un event que esta generant molt de renou als medis de comunicació i a la ciutat de Barcelona. Pels profans en la matèria el 3GSM és un congrés mundial de telefonia mòbil dedicat exclusivament als professionals del sector.
A finals de Gener ja es començava a veure moviment pel recinte firal, sens cap mena de dubte a partir de demà serà impressionant, espero poder tenir coses a explicar-vos.
Quan he començat a plantejar-me aquest post, pensava escriure’l sobre les coses que em fan realment ràbia, com per exemple, quan creus que has acabat de cagar, però resulta que t’espera una segona tanda, fins i tot una tercera en el pitjor dels casos. Lo fotut no és tornar a fer força, sinó que el que realment ho és rentar-se el cul tantes vegades.
Però al més pur estil budista he decidit cercar quelcom una mica més positiu, i ha estat aleshores quan han sorgit reflexions sobre els grans plaers/necessitats de la vida, arribant a la conclusió que tots estan relacionats amb un orifici, i no es broma, després de llegir les següents paraules clau (tags que se’n diria en aquest sovint absurd entorn del blogs) molts em podreu donar la raó: cagar, pixar, follar, menjar, veure,...
I anant un xic més enllà, per poder gaudir de plaers arribem a tirar els calers per un forat d’una màquina expenedora de refrescos, profilàctics, cafè, tabac o qualsevol altre tipus substància adictiva
La majoria dels plaers esmentats es poden gaudir amb l’aportació d’una simbòlica quantitat de monedes, les quals fins i tot en temps pretèrits havien tingut un forat enmig seu representant aquesta simbiosi entre orificis i plaers d’aquesta societat actual. Ben cert és que amb les monedes de 25 pessetes no donaven per masses luxes, però ningú ens podrà retreure tot lo que arribàvem a fardar molts portant-les al clauer o en els cordills de les sabates.
En fi, en aquesta vida gairebé tot es pot reduir a l’entrada i sortida de tota mena de substàncies i ones per orificis. Si algú en està espiant a través del pany d’una porta se n’adonarà de que estem plens de punyetes, i sovint ens oblidem de què som, no fa tant l’ésser humà vivia ben feliç dins dels forats de les muntanyes.
Pd. Aquest post fa bastant dies que diambulava per aquí ,però no he tingut l’oportunitat de rematar la feina fins ara.
L’altre dia* estava xerrant amb uns companys i em va sorprendre la seva reacció quan al acusar-me d’estar pensant sempre sobre el mateix jo els hi vaig expressar la meva opinió sobre el sentit de la vida:”Els humans som animals i l’únic que ens mou és la reproducció″
Em vaig quedar sorprès perquè primer varen quedar esparverats i després em varen intentar desacreditar fent mofa(cosa que no m’estranya perquè de les 24 hores que té el dia me’n passo 25 dient parides). Però aquest cop era el que pensava de veritat em sap greu nois, som animals i això és tan t cert com que les patates són tubercles. I si a mi no em creieu pregunteu-ho als taxonomistes que ho tenen molt clar.
Em sap molt de greu veure com universitaris encara poden posar en dubte certes evidències, els mateixos que competeixen per a veure qui n’encerta més al trivial però que no poden acabar una partida al rummicub quan només falten 12 fitxes per tirar al tauler.
Com a animals busquem la satisfacció de les nostres necessitats, un cop estan cobertes segreguem certes hormones que ens produeixen una sensació de plaer, com si ens droguéssim de satisfacció. I això no és invenció meva, uns homes molt espavilats com ara Freud, una bona colla de Naturistes i una putada de metges/bioquímics ho estableixen a partir de la observació directa.
Ens movem doncs per la recerca del plaer, de la manera que obtenim plaer apareix de moltes causes degudes a la experiència i al mal funcionament de les neurones. Uns senten plaer intentant entendre les lleis que regeixen l’univers, uns altres es conformen provant-se sabates i d’altres en tenen prou amb poder menjar cada dia. Peró creieu-me el que ens produeix més plaer, i sinó fixeu-vos amb els vostres pares, és obtenir una descèndencia millor que nosaltres. És el que mou el món, és l´únic sentit que té la humanitat i la societat, tot es tracta de tenir descendents més forts, sigui el sigui això de ser més forts.
Fa uns quants milions d’anys eren més forts si caçaven més, fa mil anys si tornaven de les croades, i ara si són més llestos i/o guanyen més diners.
Tot això són parides que hem anat posant a sobre els humans per intentar justificar el fet que estem aquí per obtenir una millor descèndencia, Darwin senyors. I com obtenim descèndencia? Amb el coit i això ens retornaria al tema de fa dies..som animals sexuals.
Això no vol dir que jo no m’enamori ni m’entristeixi, ni tan sols que ho amagui o que no m’agradin llegir llibres o no m’interessi la filosofia o l’univers o que no intenti ser un amant dolç o un bon company de viatge.
Simplement això vol dir que jo col·loco la humanitat en el lloc que ens correspon, al costat dels animals. No som cap mena de déus ni cap singularitat de l’espai temps ultra especial. Si algú és capaç de definir clarament la frontera entre humanitat i animals, i és capaç de convèncer al meu cervell primitiu canviaré d’opinió. Ja ho vaig dir un dia i ho torno a dir: Som animals sexuals i estem programats per això.
Cosa que no significa que sigui del tot dolent buscar altres formes de plaer, i que jo soc el primer de buscar, perquè també crec que part de la gràcia de la vida és intentar buscar alguna cosa més, que no trobarem perquè no existeix, però també forma part de la programació. Com més busquem i més satisfets estiguem més i millor ens reproduirem.
* D’això ja en fa gairebé un any, però no ho volia deixar al tinter tampoc.
Aquest matí m’he aixecat, tot semblava indicar que seria un dia com un altre qualsevol, però amb les poc més de 2 hores que porto despert ja m’han passat més coses que no pas en un dia sencer, fins i tot potser més que en una setmana, no em solen passar gaires coses la veritat.
Primerament vaig a classe, i per sorpresa meva el professor ha decidit no fer-ne així ho indicava un paperet penjat a la porta, ja podria haver avisat abans així m’estalvio de matinar, però que hi farem, aprofito per comprar-me el maletí i baixant del campus per tal d’agafar el Tram, quan passo per davant d’empresarials uns de TV3 em diuen si em poden fer unes preguntes sobre la F1 ja que segons ells feia pinta mecànic, la mare que et va parir no ho soc, simplement pretenc treure’m telecos, però m’ha fet gràcia i he acceptat la proposta, us puc assegurar que si hagués estat sobri hagués dit que no, però l’embriaguesa matinal m’ha traït.
Bàsicament m’han preguntat sobre qui creuria que guanyaria i jo amb tota tranquilitat d’esperit deixo anar Hakkinen!!! al qual em repliquen però si ja no corre…. i jo però tornarà…..en fi que si d’aquí uns dies veieu un cateto per la tele diguent això aquest soc jo. Després d’això, repetim l’escena i ara sí, ho dic bé: Raikonen, i aprofito per despotricar un xic l’Alonso, i per acabar-ho de rematar el periodista em diu que m’hi assemblo…. al qual he contestat un si us plau no em diguis això que soc Català!
Quin fart de riure que ens hem fotut jo i el meu company….
Quan semblava que ja tot havia passat rebo una trucada al mòbil d’un numero estrany, que en condicions normals tampoc hagués contestat, resulta ser que era d’una empresa d’aquestes de “mensajitos” atrets per una de les meves webs, però entre el rotllo que m’ha fotut el comercial i tot, crec que s’hi hauran gastat més amb la trucada que no pas el que hi guanyaran amb mi, però tant de bo m’equivoqui i em faci d’or.
En fi, res d’això m’hagués passat si ja ho diuen les primeres hores del dia és com estar borratxo. Veja’m que més m’espera en el dia d’avui
