Ja fa molts dies em vaig trobar en Miquel assegut en un banc, i com que en aquell moment feia dies que no el veia m’hi vaig assseure per xerrar una estona. Era un diumenge al matí i feia solet, la veritat és ue s’hi estava molt bé en aquell banc.
No va ser ni una xerrada gaire profunda ni tampoc massa trascendental, però el cert é que una de les coses que em va dir em va fe reflexionar i molt, bé de fet és una cosa que arrosego o més ben dit que em ronda per el cap des d’aquell dia.
Bé per a que sigui tot coherent us intentaré explicar qué va ser el que en va fer reflexionar d’aquesta manera; Parlant sobre les opurtunitats que tenim els joves avui dia, i de les maneres de divertir-nos, i tot aquest rollo que foten els més grans de 40 quan parlen amb un de 20. Quan de cop va deixar anar la senténcia següent:
- Això de les drogues és un problema molt greu. Un dels que se’n cuida dels menjadors univeristaris( els que hi ha a campus diagonal volia dir) m’explicaque cada dia es troba moltes xeringues al voltant de gent que va a punxar-se…
La conversa va proseguir, i no va ser fins que em vaig aixecar que m’en vaig adonar… fa molt que a les notícies no surten tius que es punxen… un moment a les notícies no fan res més que sortir el Barça i el Madrid, en Zapatitos, en Mariano, en Pasquis i la Leti o que si l’Iraq i en Bush, que si maltractaments domèstics . De drogoadictes i seropositius ja no en parlen gaire, és com si fos una notícia passada de moda…de fet recordo que fa uns quants anys la tele n’anava plena…
És a dir, és curiós com els mitjans de comunicació tendeixen a focalitzar els temes de les notícies, i a més sembla que sigui com la moda, ara parelm d’això i ara d’allò en funció de no sé qué…quin és l’interès obscur que els mou?
És possible que el que em va dir en Miquel sigui una exageració,però no per això deixa de ser cert tot el que he dit abans…què passa que quan yonquis no hi ha dones maltractades?! O que els seropositius no peguen als seus fills?
A més és curiòs com tothom, i jo m’incloc absorbim aquest dialèctica i girem el cap envers uns problemes o uns altres segons la tònica dominant en les mitjans de comunicació, bé a partir d’ara en diré mitjans de deformació. Segueix llegint…