Avui m’he estrenat amb això dels exàmens oficials, precisament amb les PAU, conegut popularment com la “sele”.
Soc totalment conscient de que se’n parla per tot arreu, de fet, he estat apunt de no escriure aquest post, però he pensat que d’aquí un temps m’agradarà recordar aquesta experiència, i per tant, si avui he fet tres redaccions no vindrà d’una.
M’he aixecat com un dia de cada dia (5:25 h), ja que volíem sortir a la mateixa hora que l’autobús, perquè és un trajecte conflictiu degut a la densitat del tràfic, però avui no hi ha hagut cap contratemps i en poc més de mitja hora de cotxe ja era al meu destí.
He arribat a les 7:07 (curiosa hora), total, que penso estaria sol, doncs no, ben lluny hi havia un noi estudiant com un desesperat, en fi, com diguem jo i els meus amics, un boig més, com aquells que surten a la televisió emplenant biblioteques i dient que estan “caxi nerviosos i que es tope difícil”
Ignoro aquell noi, faig un parell o tres de fotos de la calma que imperava en aquell indret, i m’estiro a un banc a fer la bacaïna fins les 8, hora la qual havíem quedat amb els professors, ni m’he ne adonat que començo a sentir motos i cotxes (Grup PSA aprèn a fer diesels…), obro els ulls i veig que s’acosten algun dels meus companys, és el moment de desvetllar-se i dirigir-se cap a l’entrada de la facultat.
El primer que veig són les llistes, estem ordenats per ordre alfabètic i vies, tot un detall això de filtrar un gruix important de catetos, la majoria solen provenir del humanístic o del social (un cateto és capaç d’aprovar català, però mates o física no). No tinc cap necessitat de copiar, però per aquells que ho necessiten o volen tenen majors garanties de fer una copiada profitosa.
Un cop a dins, els tres exàmens transcorren ben normal, encara que a partir del segon m’ha començat a vindré tos, intentava no tossir, però encara era pitjor, així que suposo que més d’una s’haurà cagat amb mi i tota la meva família. Per altre banda, també feia molta calor, i els vigilants han decidit obrir les finestres, entrava una brisa agradable, però de cop i sobte, ha fet algun cop de vent, i ja veieu les meves enganxines identificadores volant per mitja classe, sort que un bon noi me l’has ha caçat i me l’has a donat, però bé, això no ha tret que m’aixequés bruscament i degut a que les cadires eren rotllu les del cine però totalment metàl·liques ja us podeu imaginar l’enrenou. Hores d’ara, aquell que es cagava ja em deuria voler penjar, però per sort sempre hi ha algú que la fa més grossa que tu i s’en desvia l’atenció de la gent.
Volia fer una fotografia enxampant unes miques de gent, però amb la bacaïna se m’ha passat per alt, així que demà ja en faré alguna. De totes maneres, aprofito des d’aquí per agrair a tots aquells que estan molt neguitosos i angoixats, ja que això disminueix el seu rendiment i després el meu resultat serà més valuós.
En fi, avui ja he sentenciat el 37.5% de la nota de les pau, que vist així sembla molt, però un dels plats forts, si se’n pot dir així, serà demà, amb Matemàtiques i Filo, s’ens cap mena de dubte demà serà un dia més entretingut que no pas avui, que m’ha sembla una mica light. Si en tinc ganes seguiré explicant aquestes batalletes, sinó, d’aquí uns anys almenys ja tindré aquesta explicada per recordar.
Pd. Avui una amiga meva m’ha dit que tinc veu de xava 
, i és que és impressionant com de ràpid podem oblidar alguns trets diferencials com per exemple en la parla.
Pd 2. Crec que en aquesta societat hauríem de fer més exàmens, és increïble l’esperit estabilitzador que aquest desprenen, gent que que no coneixes de res comença a xerrar com si fóssiu amics de tota la vida, suposo que deu ser per alliberar la tensió, però no deixa de ser-me sorprenent.
