Docencia en Anglès.
Des de fa una quinzena de dies que em puc considerar un universitari més, concretament he iniciat el primer curs de Telecos a la UPC, després d’aquests dies he tret algunes algunes conclusions, sí, el meu cap torna a estar una mica actiu, després de passar el que m’atreviria a dir l’estiu més sabàtic de la meva vida, basat en viure de la vida i treure’s el carnet de conduir.
Tornem al tema de les conclusions, m’alegra saber que no soc l’únic “friki” que hi ha en aquest món, ara puc xerrar amb els companys de certs temes sense que em mirin amb cara de bitxo raro, cosa que gairebé no m’havia passat fins ara, l’única ànima caritativa que escoltava les meves anades d’olla era el meu germà, i eventualment algun dels lectors d’aquest blog.
Els problemes sorgeixen de la meditació, i bé, estic cursant una Enginyeria, tots els professor que m’han tocat, excepte un fan les classes en Castellà, no tinc cap inconvenient en tenir classes en llengua estrangera, gràcies això tindré una gran riquesa lèxica, seré capaç de dir gran quantitat de tecnicismes com a mínim en català, castellà i anglès. Precisament en aquest darrer punt, és d’on sorgeix la meva reflexió, considero que l’ensenyança de carreres de caràcter tècnic i científic hauria de ser totalment en anglès, a la cap i a la fi és una llengua estrangera com el castellà, però molt més útil en aquesta societat globalitzada, seria una garantia de cert nivell en aquesta llengua dels nostres enginyers permetent anar aixi per mig món sense problemes, i també permetria una major projecció internacional de les nostres universitats, pot semblar una idea un pel radical, però si des de l’ensenyança secundària es posessin les bases no hauria de representar cap trauma pels alumnes.