Ja fa algun temps que m’inquietava saber fins a quin punt eren capaces d’arribar les meves joguines de butxaca, i després de buscar una mica aprofito per compartir amb vosaltres el resultat de la meva lamentable recerca:

Ipod Mini (Reproductor Mp3) :

CPU: 75 Mhz (PP5020)
Ram: 32MB

HP 49G+ (Calculadora):

CPU: 75 Mhz (ARM920T)
Ram: 512KB

PSP (Consola):

CPU: 333Mhz
Ram: 32MB

SE T68i (Telèfon) :

Ni idea, però deu quedar força enrera.

No fa tants anys que els ordinadors de sobretaula treballaven a freqüències similars, ara ja no em sorprèn veure projectes del tipus ipodlinux.org, tinc ganes d’explorar-hi més i treure’n el màxim profit d’aquests aparells, llàstima que no disposo del temps suficient, perquè sinó ja em veuríeu montant-hi un cluster linux o qualsevol cosa per l’estil.

Seria bonic, i bastan curiós que altres blocaires s’animessin a fer el mateix i publicar el resultats, ho deixo a les vostres mans.

Estic rodejat de bojos, professors amb camises de força que semblen bates de doctor, companys de classe que no paren de delirar amb les seves frases sense sentit, es fantàstic! Per primer cop a la vida puc mirar al meu voltant i dir, sí, estic boig però ells encara més.
Tot és relatiu, en moltes situacions en veia en Pole Position, i havia d’aparentar ser una persona normal, però ara no tant, estic progressant, em sento comprés fent coses sovint incomprensibles per mi mateix, no em fa res comportar-me com un ésser irracional que soc, sigui on sigui, a classe, a la residència o al carrer, deliro allà on sigui, m’ho passo d’allò més bé, no m’importa el que pensi la gent, és més, gaudeixo veient les cares d’incredulitat de la gent, m’és igual, perquè jo em diverteixo, i ells estan avorrits, al cap i a la fi la vida és un joc, un joc complicat, però tan per tan, val més que sigui un joc distret i plaent que no pas un d’avorrit.