Els nyicris mentals sovint tenen fabuloses idees per retindre la informació, ràncies idees on només un grup selecte té accés a la informació, i per tant a la cultura. Però aquestes mesures el temps demostra que són inútils, ara no em posaré a filosofar, però l’única manera de mantenir viva la cultura és fent-la lliure, accessible a tothom.

I a que bé tot això, doncs bé, A la Biblioteca Digital de la UPC hi ha disponibles diversos llibres en format pdf, però per tal de poder-hi accedir cal fer-ho des d’un pc de la mateixa upc, o bé remotament. Des de casa cal accedir-hi a través d’uns determinats ports, no seria cap inconvenient si tingués sortida a internet directe però pel mig tinc el tallafocs del Col·legi major.

(Reflexió 1: Tot document digital acaba estan a l’abast de tothom. Sinó que els hi preguntin als senyors dels Cd’s i DVD)

Bé, ahir vaig intentar consultar uns documents, però vaig veure obligat a renunciar-hi i posar-me a clapar, per tal de matinar i aquest matí al Campus consultar-ho amb tranquilitat.

I així ha sigut, he anat a la biblioteca i he consultat el llibre en qüestió, el contingut sembla interessant, així que connecto a l’ordinador el meu pendrive prehistòric per copiar-lo, però ves per on, l’administrador el seu dia va decidir que no puc muntar-hi dispositius usb

(Reflexió 2: Simplement per tenir accés físic a la màquina puc esdevenir-ne “l’amo” , quina obsessió a capar les coses)

Que hi farem, deso els documents al Gmail. Tot seguit, em dirigeixo a una fotocopisteria, però sorpresa, l’acrobat reader no em deixa imprimir, m’han comentat que aquestes proteccions són habituals i no si pot fer res. Total, que tot indignat m’en vaig a les sales informàtiques de lliure accés, la de pc’s linux està plena, quin remei em dic jo mateix, aniré a una sala Güindous . Començo a investigar que es podia fer amb els fotuts pdf, primer descarrego el Foxit Pdf Reader del qual havia llegit meravelles i aquest em diu que l’arxiu està protegit…toca’t els ous….que hi farem…em descarrego aquest cuento Pdf Password Remover ….sembla que funciona però quan miro el nombre de fulls del document veig que no hi son tots, per tant, tampoc em serveix.

(Reflexió 3: Perquè coi obsessionar-se en protegir els documents si d’alguna forma o altre es poden reproduïr)

Passo de perdre més temps, i m’en vaig a estudiar una estoneta a la biblioteca, ja m’ho imprimiré al vespre quan tornant de classe. Després de tot aquest calvari, quan arribo obro l’Ubuntu i tacháaan el Kpdf es passa pel forro aquesta restricció i em poso a imprimir.

En fi el que deia, moltes ganes de tocar els collons, jo només volia uns capítols determinats, si m’hagués interessat el llibre sencer ja me l’hagués comprat que és més pràctic.

(Reflexió 4: Queda molt per caminar per fer realment útils els recursos digitals….)

Pd 1:
Recomano que llegiu auqests dos savis apunts Porqué el DRM es inaceptable i Debate sobre el DRM incluido en el kpdf

Pd 2. Au a tirar de la cadena!!!!

(Reflexió 5: Que gran que és el wireless, jeje)

El món esta ple de gent amb poca feina a fer, i que s’avorreix, i molt, la prova aquesta web:

Jo mateix vaig crear aquesta pàgina web anomenada Confesiones.tk , d’això ja fa més de dos anys, fou en una tarda d’aquelles de profund avorriment, res d’estranyar tenint en compte que aleshores era un estudiant d’ESO.

Ho vaig fer simplement per jugar una mica, com a experiment sociològic, per a observar com es desenvoluparia aquella criatura, doncs bé, el resultat és sorprenent, a dia d’avui hi ha gairebé 150 confesions, 150 ments pertorbades que han dit la seva, temes rebuscats però còmics, os invito a fer-hi una passejada, i perquè no a realitzar la vostre confessió on-line, l’excusa de que fa vergonya anar a l’església o que us queda lluny ja no té cap mena de validesa.

Demeno disculpes a tots el que heu comentat últimament perquè els vostres comentaris no sortien publicats, de fet no m’he n’havia donat fins que m’ho han comentat en persona, fa alguns dies se m’en va anar la mà amb la protecció anti-spam. Ara estic mirant de recuperar tots els comentaris perduts.

En fi, donar-vos les gràcies a tots aquells que comenteu regularment, i als que ho feu esporàdicament també.

L’altre dia plegant de classe em va passar quelcom que em va indignar, molt, aquí us reprodueixo més o menys la situació:

Jo: Hola.

Dependent: Adéu! Bona tarda (senyalant amb el dit la porta).

Jo: Només veníem a fe….

Dep: Horario….

Jo: Perdó?

Dep: Mira la porta…(la miro)…. de 10 a 19…..

Jo: Si, ja ho veig, però nomes passen dos minuts…

(el dep. es mira el seu rellotge de llauna de voler però no poder a conjunt amb la seva gomina del tot a 100

Dependent: Diu son les 7 i 10 (ni un ni l’altre teniem raó eren i 5, però bé estava la porta oberta….)

Jo: Només volíem fer un parell de fotoco….. ( mirada rància del dependent). D’acord d’acord…..Adéu….

Coses així em posen de mala llet, entenc que ja hagués passat l’hora, però a part de que l’establiment tenia la porta oberta, hi ha moltes maneres de dir que ja està tancat i que no em podrien atendre, i crec que aquell home va escollir la pitjor de totes, els clients no es tracten així, jo també he estat dependent en una botiga i entenc les ganes de plegar d’aquell home, però mai vaig faltar al respecte a ningú.

Bé, després d’això he decidit no tornar-hi en aquell indret.