L’altre dia* estava xerrant amb uns companys i em va sorprendre la seva reacció quan al acusar-me d’estar pensant sempre sobre el mateix jo els hi vaig expressar la meva opinió sobre el sentit de la vida:”Els humans som animals i l’únic que ens mou és la reproducció″
Em vaig quedar sorprès perquè primer varen quedar esparverats i després em varen intentar desacreditar fent mofa(cosa que no m’estranya perquè de les 24 hores que té el dia me’n passo 25 dient parides). Però aquest cop era el que pensava de veritat em sap greu nois, som animals i això és tan t cert com que les patates són tubercles. I si a mi no em creieu pregunteu-ho als taxonomistes que ho tenen molt clar.
Em sap molt de greu veure com universitaris encara poden posar en dubte certes evidències, els mateixos que competeixen per a veure qui n’encerta més al trivial però que no poden acabar una partida al rummicub quan només falten 12 fitxes per tirar al tauler.
Com a animals busquem la satisfacció de les nostres necessitats, un cop estan cobertes segreguem certes hormones que ens produeixen una sensació de plaer, com si ens droguéssim de satisfacció. I això no és invenció meva, uns homes molt espavilats com ara Freud, una bona colla de Naturistes i una putada de metges/bioquímics ho estableixen a partir de la observació directa.
Ens movem doncs per la recerca del plaer, de la manera que obtenim plaer apareix de moltes causes degudes a la experiència i al mal funcionament de les neurones. Uns senten plaer intentant entendre les lleis que regeixen l’univers, uns altres es conformen provant-se sabates i d’altres en tenen prou amb poder menjar cada dia. Peró creieu-me el que ens produeix més plaer, i sinó fixeu-vos amb els vostres pares, és obtenir una descèndencia millor que nosaltres. És el que mou el món, és l´únic sentit que té la humanitat i la societat, tot es tracta de tenir descendents més forts, sigui el sigui això de ser més forts.
Fa uns quants milions d’anys eren més forts si caçaven més, fa mil anys si tornaven de les croades, i ara si són més llestos i/o guanyen més diners.
Tot això són parides que hem anat posant a sobre els humans per intentar justificar el fet que estem aquí per obtenir una millor descèndencia, Darwin senyors. I com obtenim descèndencia? Amb el coit i això ens retornaria al tema de fa dies..som animals sexuals.
Això no vol dir que jo no m’enamori ni m’entristeixi, ni tan sols que ho amagui o que no m’agradin llegir llibres o no m’interessi la filosofia o l’univers o que no intenti ser un amant dolç o un bon company de viatge.
Simplement això vol dir que jo col·loco la humanitat en el lloc que ens correspon, al costat dels animals. No som cap mena de déus ni cap singularitat de l’espai temps ultra especial. Si algú és capaç de definir clarament la frontera entre humanitat i animals, i és capaç de convèncer al meu cervell primitiu canviaré d’opinió. Ja ho vaig dir un dia i ho torno a dir: Som animals sexuals i estem programats per això.
Cosa que no significa que sigui del tot dolent buscar altres formes de plaer, i que jo soc el primer de buscar, perquè també crec que part de la gràcia de la vida és intentar buscar alguna cosa més, que no trobarem perquè no existeix, però també forma part de la programació. Com més busquem i més satisfets estiguem més i millor ens reproduirem.
* D’això ja en fa gairebé un any, però no ho volia deixar al tinter tampoc.
La majoria dels plaers esmentats es poden gaudir amb l’aportació d’una simbòlica quantitat de monedes, les quals fins i tot en temps pretèrits havien tingut un forat enmig seu representant aquesta simbiosi entre orificis i plaers d’aquesta societat actual. Ben cert és que amb les monedes de 25