A excepció dels mercats emergents, el sector de la telefonia mòbil esta saturat, segons l’experiència per tindre èxit en aquests mercats s’ha d’apostar per la personalització dels terminals, ja va succeir així amb les famoses carcasses.
La majoria de terminals estan fets amb un mateix patró, disposant de característiques tècniques molt similars (càmera, bluetooth, mp3,….). Així doncs, els trets diferencials passen pel software, deixant el hardware en segon terme.
L’usuari sempre ha valorat la facilitat d’ús, essent aquest un dels principals factors d’èxit de Nokia, però per triomfar no és suficient, l’usuari demana un major grau de personalització i exclusivitat.
La gran capacitat de processament actual permet executar autèntics sistemes operatius i tot tipus d’aplicacions. Els sistemes operatius més destacats per a telèfons són: Linux, Symbian i Windows Mobile.
Les empreses de programari no és mullen, i treuen versions per als tres sistemes, però cada cop són mes habituals els terminals amb Linux, ja que són moltes les empreses que han ajuntat esforços i fan aquesta aposta. N’és una prova la recent creació (any 2006) de la Mobile Linux Foundation formada per Motorola, NEC, NTT DoCoMo, Panasonic, Samsung i Vodafone.
Aquesta organització pretén accelerar-ne l’expansió als mòbils, creant les eines necessàries que permetin unificar-ho, i que no sigui necessari re-escriure el codi per a cada terminal, amb aquest mateix objectiu també treballa Trolltech (fabricant del GreenPhone) creant API’s pel desenvolupament.
Els punts clau de Linux per Motorola són pocs i contundents: codi obert, flexible i baix cost. I és aquí on els sistemes operatius tancats tenen la batalla perduda, són poc personalitzables, i com a agreujant, una evolució massa lenta per les exigències del mercat.
De tots els sistemes esmentats, el Linux és l’únic sistema “IP-native” , i cal recordar que comunicacions per IP cada cop tenen més pes en aquest dispositius, no només pels continguts multimèdia, sinó també amb la tant de moda convergència digital.
El mercat asiàtic és molt més dinàmic i avançat que el nostre, i és precisament a Japó i Xina on Linux als mòbils és un fet, ja que els fabricats hi han apostat fort.
Així doncs, tot sembla estar de cares a Linux per guanyar la batalla, de fet segons Motorola el 2010 el Linux ja haurà arrabassat Symbian, però la realitat palpable al Congrés 3GSM va ser un fotimer de “smartphones” o telèfons de gama alta amb l’horrorós Windows Mobile.
Evidentment ni Symbian ni Microsoft restaran de braços plegats, i els arguments de Microsoft poden ser convincents per a molts, la seva aposta és que l’usuari faci servir el mòbil com si fos el PC, essent el Windows un entorn que per desgràcia li resulta familiar a la majoria d’usuaris. Windows Mobile està pensat per a ésser una Oficina mòbil amb l’Office i porqueria diversa a la que estem acostumats. Per altre banda, també aposten per integrar Windows Live (hotmail,messenger,blogs,…).
Amb tota la informació recopilada durant aquest dies, m’aventuro a predir a que Symbian mantindrà una bona quota de mercat, Linux serà adoptat per gran part de dispositius d’ús general, i el Windows Mobile tindrà el seu tros del pastís amb telèfons tipus PDA.
En fi, el temps dirà, personalment em quedo amb la següent frase esperançadora llegida en un article de Motorola (que preveu en un futur vendre un 70% de mòbils amb Linux):
“are numerous industry trends that makes mobile linux not only attractive option, but an essential one”
