La setmana passada vàrem assistir a una representació de la nova obra de Dagoll Dagom: Boscos Endins. Es tracta d’un musical adaptació de l’obra de Stephen Sondheim i James Lapine.

És un musical amb una escenografia molt treballada i amb molta força plàstica. Aquesta obra s’assembla en molts aspectes a Mar i Cel (un dels “Greatest Hits” de Dagoll Dagom) sobre tot en l’escenografia. El més impactant veure com l’escenari va canviant al llarg de l’obra i actúa com si fos un actor més. A l’escenari hi ha una plataforma giratòria (igual que el Vaixell) que representa els boscos i que interacciona amb la resta del decorat a mida que avança el relat. Tot això combinat amb una lletra àcida i sarcàstica que vol explicar les dificultats i desenganys que comporta el fer-se adult.

La primera hora i mitja el musical és molt animat, divertit i mogut. Al llarg de la primera part ens expliquen els contes de tota la vida des d’un punt de vista una mica més “picar”. Contes que acaben amb el “i foren feliços i menjaren anissos“. Després de la pausa arriba la dosi de moralina tota amenitzada amb lletres molt treballades, acudits per adults i balls corals molt vistosos.

Personalment el personatge de la Caputxeta Vermella és el més agraït i que més evoluciona al llarg de l’obra. La Gisela fa una interpretació molt professional i crec que rep crítiques a vegades injustificades, encara que li convindria treballar una mica més la seva interpretació.

Si us va agradar Mar i Cel aquesta us encantarà. Jo us la recomano, sortireu cantant

“na na Boscos Endins, Boscos Endins”

El passat estiu vaig visitar una exposició dedicada al Geni Leonardo da Vinci amb el nom “El geni Curiós: Leonardo da Vinci (Codice Atlantico)”, que porta circulant per l’Estat Espanyol des del 2005. Segons a qui preguntis et dirà que és fluixa, però als científics i enginyers de l’època actual ens hauria de deixar de pedra. En aquesta exposició es fa émfasi en la visió de futur que tenia da Vinci. En ella hi havia diverses maquetes d’enginys pensats per Leonardo passant per maquinària d’obra, canvis de marches, i més.
Si teniu oportunitat de visitarla, i us agraden els dissenys enginyosos, feu-me cas: No us la perdeu.

D’entre els invents que més em van cridar l’atenció es troba el pont portàtil i auto-sostingut, anomenat de Salvament. S’anomena auto-sostingut perquè un cop construït el fregament entre els elements suporten el pes de l’estructura. En cas de retirar un dels elements que el conformen, qualsevol els troncs, el pont es desequilibra.

Segueix llegint…